Estrena amb `Dissabte de Glòria'

 Estrene el blog amb aquest poema que vaig escriure el 2016 per al meu primer poemari, ara ja descartat. El vaig rescatar per a una presentació de la revista Poetry Spam al Casal Jaume I i el vaig reprendre per a una de les presentacions de la revista Gargots. 

Volia escriure alguna cosa referent als sentiments oposats d'un dissabte nit a qualsevol restaurant, el que es veu (la rebuda dels clients) i el que no, les dones que es fan majors a un treball que requereix esforç físic, en aquest cas, al món de l'hostaleria. 

Cada vegada, les condicions al sector són pitjors, però encara s'agraven quan li afegim el factor d'edat. Llegint a Luisa Carnés a Tea Rooms, anys més tard, vaig refermar el meu sentiment i vaig descobrir que era possible una literatura així.

 

Dissabte de Glòria

“Everybody loves Saturday Night

Everybody, everybody, everybody, everybody”

Cançó popular nord-americana

El dissabte flaira

a suor i refregit

hamburguesa i vapor calent

de restes pegades.

El rentaplats engaxós i el concentrat dolç:

Vols Pepsi light o normal?

Quines costelles vas a demanar?

Palpe les meues i la fam de les onze:

“Triaria les de la taula set, sense dubte”

Plena ets de salsa fins als colzes.

 

Al tancament del servei

en tota aquesta runa

es mescla la humitat amb la nicotina.

No hi ha Rosetta que cante

a les cambreres calcinades pels anys.